Alquien una vez me pregunto: ¿QUE QUIERES SER DE MAYOR?
Yo, que habia escuchado esta pregunta muchas veces al largo de mi corta vida, le contesté: QUIERO SER FELIZ. Fue una respuesta que no la pense dos veces, fue espontanea.
Dige esa respuesta porque espero realmente estar con las mismas personas que me enseñaron a comprender cosas de la vida, aunque fuesen jovenes, comprendí muchas cosas.

Un ocell m'agradaria ser,
on veuen el planeta,
una realitat diferent a nosaltres.
Volen,
viatgen i,
veuen el mon desde
el punt més alt.
M'agradaria saber
el que realment pensen
aquests animals,
normalmen imagio:
- Que desgraciats,
són aquests, en un moment
ho fan malbé.

No hay nada más terrible que la ignorancia en acción. Creer una cosa sobre la base de pruebas insuficientes es siempre un error, en todas partes trátese de quien se trate. La gente que cree en absurdos cometerá atrocidades.
Hans Eysenck

http://www.youtube.com/watch?v=m3aQusiXuAQ

AMOR

Si los dias van pasando cada vez más deprisa, por culpa de una malditas horas que van pasando como una estrella fugaz. No me dejan saborear el tiempo que paso contigo, nuestras conversaciones, nuestros gestos y miradas. Gracias a ti ser lo que es amar a una persona y lo he descubierto contigo.
Nuestras dos almas se han ido fundiendo cada vez mas, solamente se que te quiero, en los mas hondo de mi corazón es donde tú has llegado y nadie mas a podido llegar.
Cada vez que me miras sé que me estas diciendo que me quieres y al mismo tiempo me vas desnudando poco a poco, hasta que al final llegas a descubrir los secretos que llevo escondidos en mi alma, y me viene un impulso a abrazarte y a besarte. Cuando nos hacercomos y me tocas con tus suaves y bonitas manos, el impulso de abrazarte y besarte se hace cada vez mas descontrolado, hasta el punto de que hago el primer paso en abrazarte y me pongo como un flan, de nerviosa para ir y poder besarte, al fin y al cabo cuando lo hago, nos demostramos cuando nos queremos.
La gente no entiende como podemos estar saliendo, comoestoy saliendo contigo pero, com el paso del tiemppo, han sabido y ven que desde que empezamos a salir, estoy bien, feliz y, que por primera vez, he encontrado a alguien con quien compartir mi vida, mi pasión y lo más importante le he dado toda mi confianza y mi amor.



Jordina "Jurdy" Benedi San Millán

Para mi querido y pequeñito primito, obsesionado por los piratas, el mar y la luna.

Nosotros dos tenemos la misma obsesión surcar los siete mares como piratas, y en las noches estrellas, contemplar las mismisimas estrellas y la mas bella de todas, y la más preciada para los dos es la Luna, nuestra obsesión, inspiración y nuestros sueños.

Como un títere, en que, a venido a este mundo a ser movido, yo, estoy atada de pies y manos, para no hacer mis movimientos, sino por ser una simple marioneta, de ciertas personas que quieren hacer de mi un prototipo de persona que no quiero ser.

Dibuix de la Clara Anglarill Barnola.
Text Jordina "Jurdy" Benedi San Millán.

Quisiera saber todos los porqués de memoria que no tienen respuesta, para asi tener una idea de como es la vida, uno mundo filosófico. Un mundo que tiene contrastes brutales comprensibles y otros que no tienen comprensión. Nacímientos y muertes, desesperación y alegría, paraíso e infierno, amor i desamor, pasión y rutina rutinaria.
Este mundo, és un mundo de un filosófico profundo lleno de contrastes, y para entenderlo, no hace falta buscar soluciones rebuscadas y complicadas,paz y odio, que solamente entienden apenas dos personas, solamente se tiene que buscar la explicación más sencilla, entenderla y formar parte del planeta que nos vio nacer, nos ve crecer y nos vera morir.
Solamente creo que, el mundo no nos pertenece, como nos creemos, nosotros le pertenecemos.


Jordina "Jurdy" Benedi San Millán

Tota llibertat que ens ha pogut donar el basquet. Llibertat d’expressar-nos sense paraules, expressar-nos per els moviments corporals pels quals fem. Les membres d’aquest equip ens poden arribar a coneixer perfectament sense dir-nos gaires paraules, ja que, a partir dels moviments que es fan entre elles, s’ho van dient tot, sense formular cap so, però totes anem confiant unes amb les altres.Al llarg de la vida m’han descrit la paraula LLIBERTAT, però, no ha sigut fins la temporada 2008/09, no he pogut entendre i posar en pràctica, tot el que vol dir aquesta paraula, per fi m’ha n’he adonat ralment que significa, te un significat completamente marevellós, la deficinició d’aquest mot es poesía comperada amb les altres deficions excepte en tres mots, amistat, amor i famila.Una poesía que quan la sents et deixa en una sensación d’extasis, com si anessís llegint poesies de Miquel Martí i Pol, Jacint Verdaguer, Joan Maragall o Segimon Serrallonga. Qualsevol poema que et deixir amb aquesta sensació, que no et deixa indeferent, dòna aquesta sensaciò de il•lusió no te preu.

Jordina "Jurdy" Benedi i San Millán

La meva vida, és un somni massa complicat, estudis, els pares, obligacions i deures, però el què, realment et pot fer feliç es solament fer les coses que realment t'agradin i vulguis fer-les. Però estem segurs realment de prendre les decions correctes?
Hi ha una cosa que estic segura és que envolta lea meva vida és bàsquet i l'equip, el mar, i apendre a ser feliç, i fer feliç i crear sombriures com un pallaso amb un joc de mans.
Constanment penso amb aquestes coses, fins i tot, hi ha moments en què hi somnio, en què, quan estic en un d'aquests moments de la vida, en un mons tan diferents però bònics alhora, arribo a una felicitat que ningu s'imagina.
Però en l'experiència he après que et guardis aquests bons moments de felicitat per fer front els problemes mès profuns que una persona pot tenir, perquè si et vas guardan els teus problemes, perquè no et vegin plorar, però, arriva un moment en què no pots mès i acaves fent sofrir algú que li importes. Sempre intento no esta de mala llet, estar sempre alegre i agafar les coses amb optimisme, però hi ha moments, en què la merda et supera i dius prou, que estàs fins els collons de tot, ho envies tot a la brossa sense pensar les conseqüencies, i ès just en aquest moment quan no hauries d'haver fet aquest pas, i amargar-te la vida.

Com diu en la pel·licula de FOREST GUMP: “Mi mamá dice que la vida es como una caja de bombones, nunca sabes lo que te va tocar. “


Jurdy

alucinant

Tinc la sensació d’estar embogint, de no saber i entendre el que realmente vull. La meva poca raò i el meu sentiment estan en plena discussiò, no vull pendre mal, però tampoc vull que prenguin mal les persones qui realment m’importen.

Guiar-se per la raò, mai m’ha servit, ja què, tot el que feia m’ha dut a cometre molts errors, dels quals molts m’han panadeixo, però ho feia per fer feliç a unes poques persones, quan jo m’hi sentia, i la meva ànima tenia una sensaciò buida en sentiments i il·lusions. En canvi, quan he començat a guiar-me per els sentiments, també he comés errors, algún que m’han panadeixo, però m’he adonat conte que he fet feliç a més gent, i sobretot jo he sigut feliç. Però el més molest és que molta gent del voltant meu la que era feliç quan jo solament estava fent servir la raò vol que tornir a fer-ne ús d’aquesta idea perque aixi em puguin controlar la meva vida, perque ells mai han pogut controlar la seva pròpia i el que necesiten es controlar la vida dels altres per sentir-se realitzats.

Avui he somiat, un somni molt bonic que fins i tot ha semblat real. Jo, un simple llop he pogut arribar a la meva estimada, la meva Lluna, la meva raó per viure. Tot ha començat quan tu m'has vist, jo estava pensant en les meves coses, i de cop apareixes tu i m'abraces per sorpresa, i jo, que feia temps que ho desitjava reacciono de la manera més sorprenent, plorant com un nen, un nen que plora d'alegria, ha estat una sensació de PAU, ALEGRIA i PLAER per poder-te abraçar.
Ha estat un simple somni, però sempre va bé tenir aquests somnis tan bonics, perquè t'adones, que quant somnies coses tan boniques, és que, estàs feliç.
Jo sé que quant aixequi el cap en el moment que caigui, tu sempre estaràs allà per ajudar-me aixecar i estar el meu costat, perquè tu ets la meva salvació i la meva inspiració, T'ESTIMO LLUNA.

Oh, seguidors fidels
partit rere partit
heu estat el nostre costat
animant-nos,
donant-nos suport,
cridant, deixant-vos la veu
perquè nosaltres puguem guanyar.
Cada partit,
ens heu felicitat,
perdut o guanyat.
Gràcies per confiar en aquest equip tan divers
i donar-nos tan de suport.
Oh, grans seguidors fidels
sou la mès gran afició
que ha tingut aquest equip,
aquest club.
Simplement sou els mès grans

Ganes de confessar-ho tot, poder mirar a la gent amb tranquilitat, pau i amor. Poder explicar-me sense que hi hagin mals entesos i mals rotllos.
En aquests moments no se el que vull, no se en quin camí estic caminant o en quin rumb estic nevagant, solament camino o navego sense saber-ne el motiu, una persona sense ànima que es mou en aquests moments per el vent com les aspes d'un molí.
Realment no se en qui m'estic convertint, no se realment qui soc, perque em veig amb uns ulls que no son els meus, uns ulls que em veuen objectivament, i, tal com em veuen soc una persona que potser cada dia una mica més li va despereixent el nord.

INCOMPRENSIBLE

Com un llop solitari que canta a la seva estimada Lluna, en que, l'únic moment en la que pot veure-la es a la nit. Cada dia és el mateix, esperar que es faci de nit per poder-la veure, cantar-li, preguntar-li perquè cada cop esta mès lluny d'aquest simple i solitari llop. Aquest, l'únic que fa es lamantar-se de no poder ser una estrella i estar el seu costat, i aquest amor platònic i preciós tenir-ho a les persones que mès l'importen.

El mar i la lluna sòn dos fets naturals, que sempre he tingut present a la meva vida, encara que sigui curta, ja que, quan necessito pensar i aclarir-me les idees, sempre vaig a veure el mar, on el seu va i be de les onades em recorda una agradable melodían, on els meus pensaments més profunds són simples pensaments superfiacials que ja no tenen por en sortir, volen sortir del meu cap i cridar els quatre vents la vida es bònica. La lluna em recorda a mi amb les seves fases: lluna plena, on resplandeix la seva bellesa, la lluna nova, quan estar 100% segura que passar innevartida, un quart creixent, és comença veure que te la necessitat que la vegin i comença a sortir del seu amagatall, mentre que el quart minvant, quant sap que ha de passar innevertida. Per resumir la lluna no és mes que un cos celeste que sap mostrar la seva màxima bellesa i quan no, però quan juntament amb el estan junts es el millor moment que hi ha, i no te preu.
He tingut la gran sort de venir a viure a una població que estar el costat del mar.

¿PER QUÈ hi ha d'averi miseria?
¿PER QUÈ hi ha dolor?
¿PER QUÈ hi ha fam?
¿PER QUÈ hi ha por?
¿PER QUÈ hi ha guerres?
¿PER QUÈ hi ha sofriment?
¿PER QUÈ hi ha enveja?
¿PER QUÈ hi ha diferencies de sexe?
¿PER QUÈ hi ha encara maltractaments?
¿PER QUÈ hi ha tanta falsedat?
¿PER QUÈ hi ha gent que esta disposada a fer mal a la gent k es diferent a ell/a?
¿PER QUÈ algunes religions descriminan tant a les dones?
¿PER QUÈ kuan es vol fer mal algu es fa en grup, i no es fa un 1 vs 1?
¿PER QUÈ no hi ha igualtat?
¿PER QUÈ uns u tenen tot i ls altres no?
¿PER QUÈ tenim por de la mort?
¿PER QUÈ som tan materialistes?
¿PER QUÈ uns es diverteixen a fer mal els demes?
¿PER QUÈ moltes vegades som tan covards?
¿PER QUÈ la gent critica els problems dels altres quan no els hio convé?
¿PER QUÈ molts pares no accepten com son els fills?
¿HI HA realment amistat verdadera?
¿HI HA realment amor a primera vista?
¿HI HA les ajudes humanitaries en el planeta necesaries?
¿HI HA.....?
¿HI HA.....?
¿HI HA.....?
¿PER QUÈ ....?
¿PER QUÈ ....?
¿PER QUÈ ....?

Jo no sòc una superheroïna tipus superman, 4 fantàstics, capità america, spiderman, etc.
Jo sòc una persona normal i l'únic que puc fer com a superheroïna és ser jo mateixa, ajudar a la gent que ho necesiten, perquè aquestes persones, tambe sòn persones com nosaltres.



RIMA XXXIX

¿A qué me lo decís? Lo sé: es mudable,
es altanera y vana y caprichosa;
antes que el sentimiento de su alma,
brotará el agua de la estéril roca.

Sé que en su corazón, nido de sierpes,
no hay una fibra que al amor responda;
que es una estatua inanimada..., pero...
¡es tan hermosa!

JUNIOR B per SEMPRE

Desprès de passar un any i moltes hores totes juntes, conjuntament em el Dani, en els entrenaments i partits, i els pares en els partits, que ningú no podrà trencar el bon rollu que tenim. Desprès de separar-nos per diferens motius, el bon rollu continuarà i augmentarà, perquè el JUNIOR B cuntinuarà se'n el Junior B, un bon equip i una petita gran familia.

S'ha us estima i sempre estareu en el meu cor.

Jurdy17199171

Cuando camino por la arena
me acuerdo de tu cara morena.
Al verte,
me entran ganas de comerte
Rojo que te quiero rojo
cuando te miro me encojo
Amarillo que te quiero amarillo
de ti me acuerdo cuando me cepillo
Verde que te quiero verde
mi cuerpo al mirarte hierve
Violeta que te quiero violeta
estas más bueno que una piruleta
Blanco que te quiero blanco

no me importa que seas manco

Negro que te quiero negro

ya no estoy con pedro, así que
Marrón que te quiero marrón
desatate el pantalón
Azul que te quiero azul
pero no más que a ti, Raúl
Pero mira recto, mira recto

que he visto tu...erecto

No crec que m'arribi a entendre mai

No crec que m'arribi a entendre mai

Tot per seguir un simple somni, que és resisteix a fer-se realitat. Comença primer de tot amb desconcert, inseguretat i por, després arriba l'euforia, la màgia, i les palpitacions de l'alegria. El final arriba el moment que faig l'acció en que la cagu profundament, i és quan bé la suor, tristesa, la preucupacions, desconcert i por.
El meu gran somni ès treurem aquesta por que tinc, en què, en alguns moments no em deixa viure.
Tinc por agafar confiança a la gent, perquè no se com reaccionaré el final.