Tinc la sensació d’estar embogint, de no saber i entendre el que realmente vull. La meva poca raò i el meu sentiment estan en plena discussiò, no vull pendre mal, però tampoc vull que prenguin mal les persones qui realment m’importen.

Guiar-se per la raò, mai m’ha servit, ja què, tot el que feia m’ha dut a cometre molts errors, dels quals molts m’han panadeixo, però ho feia per fer feliç a unes poques persones, quan jo m’hi sentia, i la meva ànima tenia una sensaciò buida en sentiments i il·lusions. En canvi, quan he començat a guiar-me per els sentiments, també he comés errors, algún que m’han panadeixo, però m’he adonat conte que he fet feliç a més gent, i sobretot jo he sigut feliç. Però el més molest és que molta gent del voltant meu la que era feliç quan jo solament estava fent servir la raò vol que tornir a fer-ne ús d’aquesta idea perque aixi em puguin controlar la meva vida, perque ells mai han pogut controlar la seva pròpia i el que necesiten es controlar la vida dels altres per sentir-se realitzats.