Ganes de confessar-ho tot, poder mirar a la gent amb tranquilitat, pau i amor. Poder explicar-me sense que hi hagin mals entesos i mals rotllos.
En aquests moments no se el que vull, no se en quin camí estic caminant o en quin rumb estic nevagant, solament camino o navego sense saber-ne el motiu, una persona sense ànima que es mou en aquests moments per el vent com les aspes d'un molí.
Realment no se en qui m'estic convertint, no se realment qui soc, perque em veig amb uns ulls que no son els meus, uns ulls que em veuen objectivament, i, tal com em veuen soc una persona que potser cada dia una mica més li va despereixent el nord.