El mar i la lluna sòn dos fets naturals, que sempre he tingut present a la meva vida, encara que sigui curta, ja que, quan necessito pensar i aclarir-me les idees, sempre vaig a veure el mar, on el seu va i be de les onades em recorda una agradable melodían, on els meus pensaments més profunds són simples pensaments superfiacials que ja no tenen por en sortir, volen sortir del meu cap i cridar els quatre vents la vida es bònica. La lluna em recorda a mi amb les seves fases: lluna plena, on resplandeix la seva bellesa, la lluna nova, quan estar 100% segura que passar innevartida, un quart creixent, és comença veure que te la necessitat que la vegin i comença a sortir del seu amagatall, mentre que el quart minvant, quant sap que ha de passar innevertida. Per resumir la lluna no és mes que un cos celeste que sap mostrar la seva màxima bellesa i quan no, però quan juntament amb el estan junts es el millor moment que hi ha, i no te preu.
He tingut la gran sort de venir a viure a una població que estar el costat del mar.