La meva vida, és un somni massa complicat, estudis, els pares, obligacions i deures, però el què, realment et pot fer feliç es solament fer les coses que realment t'agradin i vulguis fer-les. Però estem segurs realment de prendre les decions correctes?
Hi ha una cosa que estic segura és que envolta lea meva vida és bàsquet i l'equip, el mar, i apendre a ser feliç, i fer feliç i crear sombriures com un pallaso amb un joc de mans.
Constanment penso amb aquestes coses, fins i tot, hi ha moments en què hi somnio, en què, quan estic en un d'aquests moments de la vida, en un mons tan diferents però bònics alhora, arribo a una felicitat que ningu s'imagina.
Però en l'experiència he après que et guardis aquests bons moments de felicitat per fer front els problemes mès profuns que una persona pot tenir, perquè si et vas guardan els teus problemes, perquè no et vegin plorar, però, arriva un moment en què no pots mès i acaves fent sofrir algú que li importes. Sempre intento no esta de mala llet, estar sempre alegre i agafar les coses amb optimisme, però hi ha moments, en què la merda et supera i dius prou, que estàs fins els collons de tot, ho envies tot a la brossa sense pensar les conseqüencies, i ès just en aquest moment quan no hauries d'haver fet aquest pas, i amargar-te la vida.

Com diu en la pel·licula de FOREST GUMP: “Mi mamá dice que la vida es como una caja de bombones, nunca sabes lo que te va tocar. “


Jurdy