dilluns, 29 de juny del 2009


Avui he somiat, un somni molt bonic que fins i tot ha semblat real. Jo, un simple llop he pogut arribar a la meva estimada, la meva Lluna, la meva raó per viure. Tot ha començat quan tu m'has vist, jo estava pensant en les meves coses, i de cop apareixes tu i m'abraces per sorpresa, i jo, que feia temps que ho desitjava reacciono de la manera més sorprenent, plorant com un nen, un nen que plora d'alegria, ha estat una sensació de PAU, ALEGRIA i PLAER per poder-te abraçar.
Ha estat un simple somni, però sempre va bé tenir aquests somnis tan bonics, perquè t'adones, que quant somnies coses tan boniques, és que, estàs feliç.
Jo sé que
quant aixequi el cap en el moment que caigui, tu sempre estaràs allà per ajudar-me aixecar i estar el meu costat, perquè tu ets la meva salvació i la meva inspiració, T'ESTIMO LLUNA.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada