Vells temps seran aquells que em faran omplir els ulls de llàgrimes recordan
aquelles il·lusions i records però, com passa a moltes pel·licules, tot s'acaba, tot te un final.
Serà un adeu per sempre o un a reveure? No ho sé però, aquet bocí del meu cor que, quan l'estic deixant enrere i vaig caminant endavant, en què, aquest petit gran bocí, ha estat quasi una dècada al meu costat, que passara d'ara endavant? Podré fer-me a la idea?
No les tinc totes en saber, si podré continuar endavant, sense una part de mi, una part que m'ha ajudat a ser una part de mi, la deixi enrere. No em trobo capaç de mirar endavant, nego en fer-ho, masses coses m`han passat el teu costat, per tenir-les en un racò del meu cor i a la meva memòria, hem nego que sigui un simple recòrd al fons del armari.
No puc entendre, perquè aquesta etapa de les nostres vides s'hagi tingut que acabar d'aquesta trista manera. Em nego a entendre, em nego de fer-ho d'aquesta manera. M'estic negant a fer-ho d'una manera molt incoherent i penosa. El que vull és parlar-ne cara a cara per poder acabar d'una millor manera i, que a partir de llavors podem mirar i caminar endavant, sense que ens fagi mal recordar, el que hem viscut aquests llargs anys.


Jordina Benedi