Sueños son muchos. Muchos salen cuando uno suele estar dormido, otros cuando se esta despierto. Una porcion de estos sueños, suelen ser pesadillas, que no queremos recordar y, que solamente sean, pura descarga de miedos reprimidos. Otro tipo de sueños, la gran mayoria, parece que uno no los llega a comprender por la irrealidad que hay en ellos pero, en realidad dicen mucho más de lo que realmente queremos comprender, en un primer momento. Y, por último, los sueños que nos gustan a todos, aquellos sueños bonitos, que esperamos con ilusión y esperanza, que se hagan realidad.
Jordina Benedi i San Millán
divendres, 10 de desembre del 2010
dimarts, 17 d’agost del 2010
Vells temps seran aquells que em faran omplir els ulls de llàgrimes recordan
aquelles il·lusions i records però, com passa a moltes pel·licules, tot s'acaba, tot te un final.
Serà un adeu per sempre o un a reveure? No ho sé però, aquet bocí del meu cor que, quan l'estic deixant enrere i vaig caminant endavant, en què, aquest petit gran bocí, ha estat quasi una dècada al meu costat, que passara d'ara endavant? Podré fer-me a la idea?
No les tinc totes en saber, si podré continuar endavant, sense una part de mi, una part que m'ha ajudat a ser una part de mi, la deixi enrere. No em trobo capaç de mirar endavant, nego en fer-ho, masses coses m`han passat el teu costat, per tenir-les en un racò del meu cor i a la meva memòria, hem nego que sigui un simple recòrd al fons del armari.
No puc entendre, perquè aquesta etapa de les nostres vides s'hagi tingut que acabar d'aquesta trista manera. Em nego a entendre, em nego de fer-ho d'aquesta manera. M'estic negant a fer-ho d'una manera molt incoherent i penosa. El que vull és parlar-ne cara a cara per poder acabar d'una millor manera i, que a partir de llavors podem mirar i caminar endavant, sense que ens fagi mal recordar, el que hem viscut aquests llargs anys.
Jordina Benedi
aquelles il·lusions i records però, com passa a moltes pel·licules, tot s'acaba, tot te un final.
Serà un adeu per sempre o un a reveure? No ho sé però, aquet bocí del meu cor que, quan l'estic deixant enrere i vaig caminant endavant, en què, aquest petit gran bocí, ha estat quasi una dècada al meu costat, que passara d'ara endavant? Podré fer-me a la idea?
No les tinc totes en saber, si podré continuar endavant, sense una part de mi, una part que m'ha ajudat a ser una part de mi, la deixi enrere. No em trobo capaç de mirar endavant, nego en fer-ho, masses coses m`han passat el teu costat, per tenir-les en un racò del meu cor i a la meva memòria, hem nego que sigui un simple recòrd al fons del armari.
No puc entendre, perquè aquesta etapa de les nostres vides s'hagi tingut que acabar d'aquesta trista manera. Em nego a entendre, em nego de fer-ho d'aquesta manera. M'estic negant a fer-ho d'una manera molt incoherent i penosa. El que vull és parlar-ne cara a cara per poder acabar d'una millor manera i, que a partir de llavors podem mirar i caminar endavant, sense que ens fagi mal recordar, el que hem viscut aquests llargs anys.
Jordina Benedi
dijous, 5 d’agost del 2010
La paraula, normal, en el diccionari hi ha fins a 6 definicions. Es pot entendre la paraula normal com, un acord a una norma establerta, una excusa, fins arribar a la definició, Recta perpendicular a la tangent d’una corba o al pla tangent d’una superfície, en el seu punt de contacte.
Si es acceptable dir normal a totes... les situacions, però clar, sempre queda bé, i donar una riquesa lèxica com gràmatica, doncs (bueno), habitual, ordinari, natural, freqüent,corrent,usual,comú, són paraules sinonimes a la paraula en qüestió. Però clar, la gran part de la societat no està per pensar i reflexionar per voler parlar bé, és Normal, ja que, hi han altres coses que interresan, és NORMALment habitual.
Així doncs la paraula que la major part de la gent freqüentment utilitza la paraula, no és perque no sapiguen altres paraules per voler dir el mateix, sinó alhora dir les coses ordinariament o usualment prefereixen dir Normal o normalment
Si es acceptable dir normal a totes... les situacions, però clar, sempre queda bé, i donar una riquesa lèxica com gràmatica, doncs (bueno), habitual, ordinari, natural, freqüent,corrent,usual,comú, són paraules sinonimes a la paraula en qüestió. Però clar, la gran part de la societat no està per pensar i reflexionar per voler parlar bé, és Normal, ja que, hi han altres coses que interresan, és NORMALment habitual.
Així doncs la paraula que la major part de la gent freqüentment utilitza la paraula, no és perque no sapiguen altres paraules per voler dir el mateix, sinó alhora dir les coses ordinariament o usualment prefereixen dir Normal o normalment
dijous, 22 d’abril del 2010
Estamos recordando muy buenos recuerdos, tremendamente innolvidables para algunos, inconfusibles para otros y, para la mayoria los mejores que han tenido en su vida.
Y, ¿como és posible que podemos tener los sueños más increibles y maravillos, un grupo de personas con diferencias en muchas cosas? Muy simple. Hablando con franqueza y desde el corazón, de manera simple y sin mentiras. Però dos de las cosas mas importantes es aceptarnos unos a otros y depues darnos apoyo unos a otros a muerte.
Todavia queremos compartir nuestras vidas y, crear aun mas recuerdos perfectos, para demostrar a otros que, a pesar de las diferencias, somos un gran grupo, un grupo que llega, o llegara a ser una gran familia perfecta.
Y, ¿como és posible que podemos tener los sueños más increibles y maravillos, un grupo de personas con diferencias en muchas cosas? Muy simple. Hablando con franqueza y desde el corazón, de manera simple y sin mentiras. Però dos de las cosas mas importantes es aceptarnos unos a otros y depues darnos apoyo unos a otros a muerte.
Todavia queremos compartir nuestras vidas y, crear aun mas recuerdos perfectos, para demostrar a otros que, a pesar de las diferencias, somos un gran grupo, un grupo que llega, o llegara a ser una gran familia perfecta.
dimarts, 30 de març del 2010
Alguien con quien hayas copartido parte o gran parte de tu vida, alguien que
quieres recordar, alguien que no puedes olvidar, alguien que con tu
alma nunca le haras daño ni decepcionaras. No hace falta hacer poemas con palabras. La musica es el poema mas preciado, porque con solo tocarla como se merece, todo el mundo
puede entenderte
quieres recordar, alguien que no puedes olvidar, alguien que con tu
alma nunca le haras daño ni decepcionaras. No hace falta hacer poemas con palabras. La musica es el poema mas preciado, porque con solo tocarla como se merece, todo el mundo
puede entenderte
diumenge, 21 de febrer del 2010
Mi corazon decepcionado, empieza a quebrarse otra vez por tu culpa. No hagas llorar a mi corazon roto por segunda vez, no lo hagas sufrir, no le hagas daño. Te di mi corazon porque tenia una fe ciega en ti. Pasar de tener muchas esperanzas contigo, a no tener casi ninguna. Gracias por empezar a no hablar conmigo, porque así vas perdiendo el corazon de una mujer. El corazon de alguien a quien apreciabas i ella, empieza a no confiar en ti.
diumenge, 17 de gener del 2010
-Tu ¿Cómo Estás?
-¿Que como estoy? Estoy hasta los cojones de todo. Hasta los cojones vernos tan poco, que al final lo nuestro llegara al fin y, cuando nos veamos, no sabremos que decirnos. No quiero llegar a este extremo. Puede que sea un poco egoista pero, en poco tiempo te estoy echando de menos y quiero pasar un buen dia contigo, pero, siempre hay alguna cosa que nos lo impide.
-Joder, maldito tiempos y momentos inoportunos que nos hace passar poco tiempo juntos.
-¿Que como estoy? Estoy hasta los cojones de todo. Hasta los cojones vernos tan poco, que al final lo nuestro llegara al fin y, cuando nos veamos, no sabremos que decirnos. No quiero llegar a este extremo. Puede que sea un poco egoista pero, en poco tiempo te estoy echando de menos y quiero pasar un buen dia contigo, pero, siempre hay alguna cosa que nos lo impide.
-Joder, maldito tiempos y momentos inoportunos que nos hace passar poco tiempo juntos.
dimarts, 5 de gener del 2010
Primer text de l'any.
Vull ser el pirata Barba-gris, el pirata mes sanguinari, filosof melencolic i escriptor d'aventures fantastiques. Escriure les meves batalles menys importants que no arriben a 1 cada 100, al llarg de la meva vida n'he arribat a fer mes de 1000. Aquestes batalles menys sadiques, les escric i les narraru de manera fantastica perque tothom pugui imaginar-se a ser un pirata. Però les batalles mes sagnants, brutals, brillants i esgarrifoses, no les puc redactar perque si ho fes ningu s'ha les creurie, quan ja s'ha dit abans.
El pirata Barba-gris realment sòc quan estic narrant aquesta petita introducció de qui sòc, un pirata sanguinari però alhora diferent a la resta de pirates per ser un pirata melancolic.
Jordina
Vull ser el pirata Barba-gris, el pirata mes sanguinari, filosof melencolic i escriptor d'aventures fantastiques. Escriure les meves batalles menys importants que no arriben a 1 cada 100, al llarg de la meva vida n'he arribat a fer mes de 1000. Aquestes batalles menys sadiques, les escric i les narraru de manera fantastica perque tothom pugui imaginar-se a ser un pirata. Però les batalles mes sagnants, brutals, brillants i esgarrifoses, no les puc redactar perque si ho fes ningu s'ha les creurie, quan ja s'ha dit abans.
El pirata Barba-gris realment sòc quan estic narrant aquesta petita introducció de qui sòc, un pirata sanguinari però alhora diferent a la resta de pirates per ser un pirata melancolic.
Jordina
Subscriure's a:
Missatges (Atom)