Si em donessin l'oportunitat d'escollir tres parts del cos, serien les següents: - Els ulls. On es reflecteix l'estat d'ànim. - Els peus, perquè conscient o inconsientment ens porta cap a molts camins. - El cor, el més important. El muscul que permet que tot vagi endavant pels camins. Tot això per només trobar tot tipus de riures i somriures. Jordina Benedi San Millán.

http://youtu.be/Nh1zWWWY22M

Cuando busques tu propia maldad, ya no estaré. Habré desaparecido completamente de tu lado, por eso, yo te digo adios cuando me dices hola. Esto por las gilipolleces que llegas a decir. Pedazo de inútil. Así habrà una persona menos a mi lado que lo unico que sabe hacer és tocar las narices sin pastañear. Pero ahora quieo que sepas, que la venganza sera cuando menos te lo esperes y así veras que si me joden, las devuelvo. Jordina Benedi

No intentes odiarle, te pones a su nivel de estupidez. Continua siendo tu misma, demuestrale que las decisiones y comentarios que esta tomando y diciendo, son realmente, erróneos. A palabras necias, oídos sordos. Demuestrale que eres una persona madura y con carácter. No les des gustazo al ver que te estas derrumbando.

Buscar-nos i retrovar-nos amb les nostres mirades. Quan veig els teus ulls blaus, mirant fixament els meus, hem fan cercar dins meu i, sobretot decobrir, emocions que ningú m'ha fet sentir mai. Què és aquesta emoció, aquest sentiment? Què és aquest nerviossisme que noto quan estic el teu costat?
Sempre que penso en tu, quan em preguntes què és el que mes hem fascina de tu i, la meva resposta és quan dic que el teu somriure em porta cap els núvols, és un d'aquells somriures que t'atrauen i, que sempre ho faran. Per aquelles persones uniques que tenen aquests somriures que m'atrauen, se on trobar-les. Per que tu sempre m'acompanyes en aquells moments bons com dolents, que ens fan ser una mica diferents i, acompanyats d'aquelles persones, tot i que hi hagin canvis sempre, estàs el meu costat .






Jordina Benedi San Millán

Sueños son muchos. Muchos salen cuando uno suele estar dormido, otros cuando se esta despierto. Una porcion de estos sueños, suelen ser pesadillas, que no queremos recordar y, que solamente sean, pura descarga de miedos reprimidos. Otro tipo de sueños, la gran mayoria, parece que uno no los llega a comprender por la irrealidad que hay en ellos pero, en realidad dicen mucho más de lo que realmente queremos comprender, en un primer momento. Y, por último, los sueños que nos gustan a todos, aquellos sueños bonitos, que esperamos con ilusión y esperanza, que se hagan realidad.


Jordina Benedi i San Millán

Vells temps seran aquells que em faran omplir els ulls de llàgrimes recordan
aquelles il·lusions i records però, com passa a moltes pel·licules, tot s'acaba, tot te un final.
Serà un adeu per sempre o un a reveure? No ho sé però, aquet bocí del meu cor que, quan l'estic deixant enrere i vaig caminant endavant, en què, aquest petit gran bocí, ha estat quasi una dècada al meu costat, que passara d'ara endavant? Podré fer-me a la idea?
No les tinc totes en saber, si podré continuar endavant, sense una part de mi, una part que m'ha ajudat a ser una part de mi, la deixi enrere. No em trobo capaç de mirar endavant, nego en fer-ho, masses coses m`han passat el teu costat, per tenir-les en un racò del meu cor i a la meva memòria, hem nego que sigui un simple recòrd al fons del armari.
No puc entendre, perquè aquesta etapa de les nostres vides s'hagi tingut que acabar d'aquesta trista manera. Em nego a entendre, em nego de fer-ho d'aquesta manera. M'estic negant a fer-ho d'una manera molt incoherent i penosa. El que vull és parlar-ne cara a cara per poder acabar d'una millor manera i, que a partir de llavors podem mirar i caminar endavant, sense que ens fagi mal recordar, el que hem viscut aquests llargs anys.


Jordina Benedi